Esther Codina

La maternitat em va girar com un mitjó. Sobretot, la maternitat dels meus fills bessons. M’agrada explicar que vaig tenir un post part de dos anys perquè durant aquest temps vaig estar immersa en un batibull d’emocions que no sabia endreçar i em sentia molt superada per les circumstàncies. Com en una boirina constant.

Després d’escoltar la meva necessitat de formar-me i omplir també la meva parcel·la individual va aparèixer el Coaching…I es va fer la llum: era allò!

El Coaching era el mètode que jo havia estat aplicant tota la vida de manera innata sense saber-ho a amics i família i ara li posava nom. En vaig aprendre, vaig practicar i en aquell procés vaig començar a canviar la perspectiva de la meva vida. Havia trobat allò que buscava i em reconeixia bona fent de Coach.

Això no m’havia passat MAI: per primer cop en 38 anys que tenia aleshores em sentia “bona” fent una cosa. Sempre pendent de la comparació “amb”, d’estar a l’alçada “de”, no ser prou bona “per”…De cop trencava amb tot allò perquè em RECONEIXIA. Reconeixia el meu camí, la dona que vaig ser en un passat i vaig començar a envisionar en qui em volia convertir.

I ara tinc la sort de veure transformar-se a dones molt poderoses, a ser testimoni de com trenquen les seves creences limitants, a veure-les créixer…I, creu-me, no puc rebre un regal millor. I si estàs llegint això és perquè tu ets una d’aquestes dones que ha arribat a mi sabent que té un gran poder, una pulsió latent que li diu que, en essència, és poderosa.